Escopinyes

Description

Escopinya �s el nom com� de la fam�lia dels card�tids (Cardiidae)[1] o del g�nere del c�rdids (Cardium),[2] que comprenen certs bivalves marins, alguns dels quals s�n esp�cies importants en la ind�stria aliment�ria a la pen�nsula Ib�rica i a Europa, entre altres llocs. El catxel, escopinya de gallet o berberetxo (variant normativa al Pa�s Valenci�[3]) �s l’escopinya comuna europea (Cerastoderma edule). D’altres escopinyes conegudes als Pa�sos Catalans s�n l’escopinya (Acanthocardia echinata) i l’escopinya verrucosa, tamb� coneguda com a petxina ratllada, ou ratllat o petxina de Montserrat (Acanthocardia tuberculata).

Com a bivalves, les escopinyes (o els card�tids) tenen dues cobertes articulades en forma de cor, amb nervadures prominents i un peu muscul�s acabat en punxa, que utilitzen com a mitj� de locomoci�.

Se’n coneixen al voltant de 200 esp�cies, majorit�riament natives dels tr�pics. A la fauna llatinoamericana cal destacar l’escopinya que tamb� �s coneguda com a “mija mija”, present a les Antilles i a les costes brasileres, uruguaianes i argentines. Al golf de M�xic i a les costes del Pac�fic mexic� s’hi troben diverses esp�cies semblants. L’escopinya viu enterrada al substrat a prop de la superf�cie de l’aigua, en zones pr�ximes a la costa. L’escopinya comuna �s un animal filtrador que s’alimenta del pl�ncton.